Recordant recordant.....
Hoy la Rosa me ha enviado este correo electrónico y me ha hecho mucha gràcia porque me ha hecho recordar muchas cosas. Es asi como abro un seguido de blocats dedicados a los recuerdos de la infancia
Te’n recordes d’aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?
Es podien arreglar les coses amb unsimple.... "No ha valgut!!!" Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".
El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".
Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...
Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda...
Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...
Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...
Sempre descobries les teves més ocultes habilitas a causa d'un "A que no fas això?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc...
"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...
El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia...
Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de fútbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...
Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"...
GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.
Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...
El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...
Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC...
Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.
MAI PERDEU AQUEST NEN/A QUE PORTEU DINS, PERQUÈ ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA NOSTRA VIDA!!!
L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!
El ingles
Etiquetes de comentaris: El inglés, records d'infancia
Publica un comentari a l'entrada