divendres, d’abril 27, 2007

Recordando recordando...

Uff no puede ser, ahora que estoy haciendo cajas pal traslado he visto una carpeta de cuando iba al Ginesta toda forrada de pegatinas y de "Bola de Drac". BUaaaaa me ha venido a la cabeza la moda de llevar la típica carpeta marrón o negra de cartón blandito toda forrada. Ahora vienen con dibujos y no se forran pero antes se forraban con: * Las fotos de la selección * Con pegatinas de "Bola de Drac" * Con pegatinas de Arale y del Sonic tambien recuerdo. * i por supuesto de Take That u otro grupo asqueroso de los que toda niña se enamoraba. Profundicemos en Take That porque lo recuerdo como un verdadero trauma. Todas las niñas bailando en el patio del cole: pierna pa qui pierna pa'lla' y vuelta...uuuuu (porque siempre gritaban) yo creo que sus canciones se limitaban a unas frases y luego: "ohohohohoh" . Yo solo me acuerdo de un tall Owen, de Robbien Williams y de tres mariconazos mas ( pero eran puro macho entre las chicas). Luego vinieron Back Street Boys y las Spices Girls: sin comentarios de estos dos grupos. Aqui os dejo una pequeña muestra de como impactaron estos dos grupos entre los mas freakis.

Suerte que siempre nos quedará el bar "la patata" ( i el JJ)
El inglés

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, d’abril 20, 2007

Recordando...

Es nota que avui no tinc gaire feina perquè no paro de posar "posts".
Segueixo recordant la nostra infancia... aquest cop us deixo un anunci que segurament heu vist molts cops i de ben segur us enrecordeu. El nostre estimat Jesus Puente ens deleita amb una lecció impresionant...és un dels millors anuncis mai vist perquè a més a més apareix el Jose Luis Lopez Vázquez ( vaya par de muertos!!!)
uff que época.... es que el Jesus Puente era el presentador d'aquell mitic programa: "tu media naranja", on una parella responia les preguntes amb la pissarreta i si no encertaven es donaven amb el coixi i no es queixaven ni es denunciaven per maltractament; era la ostiaaaaaaa, l'excusa perfecta per donar caña a la dona sense que ningú digues res!!!! Buenobuenobueno y que decir cuando presento "lo que necesitas es amor", creo que coincidió con la época del anuncio de "pinzas lasvi", decia algo asi:

Te lo digo como lo siento, bueno, como lo sentía, porque ya no siento nada.

"Las-ví... en la farmacia".

!! buenobuenobueno a sido decir Jesús puente y me ha venido todo a la cabeza.
Suerte que siempre nos quedará el bar "la Patata" ( i el jj)
El inglés

Etiquetes de comentaris: ,

Pot ser aquesta la solucio....

Javi, digo Fran, no se si tengo la solucion pero creo que con este video podré ajudar a quienes no sepan aun por dónde coger el problema. La imagen que veis tiene relacion con el dia indicado por el Fran i tambien ajuda a tot plegat.
(clicar la imagen para ver video)
suerte que siempre nos quedará el Bar "la Patata" ( i el JJ)
El ingles

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, d’abril 19, 2007

Recordant recordant.....

Hoy la Rosa me ha enviado este correo electrónico y me ha hecho mucha gràcia porque me ha hecho recordar muchas cosas. Es asi como abro un seguido de blocats dedicados a los recuerdos de la infancia

Te’n recordes d’aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"? Es podien arreglar les coses amb unsimple.... "No ha valgut!!!" Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...". Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola... Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda... Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"... Quan enfadar-se era dir "no t'estic"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitas a causa d'un "A que no fas això?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc... "Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit... El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia... Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de fútbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors... Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe. Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida... El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves... Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC... Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.
MAI PERDEU AQUEST NEN/A QUE PORTEU DINS, PERQUÈ ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA NOSTRA VIDA!!! L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!
El ingles

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, d’abril 17, 2007

Uff esto si es freak

Nens,nenes no deixeu de veure aquesta pel·licula, us asseguro que es el més freak que podreu veure mai. Només començar la peli ja ens podem adonar de tot plegat, els crèdits són acollonants. Però es una bona comèdia per veure quelcom allunyat de les comèdies americanes adolescents i diferents a la vegada d'altres humors com Monthy Python. Yo quiero ser como él!!!!!!!!!!!!!!!!! Vote for pedro
El inglés

Etiquetes de comentaris:

dissabte, d’abril 14, 2007

SOLUCIONAR ESTE PROBLEMA DE MATES

Aqui os dejo este problemiya el cual yo solo no puedo solucionar y necesito vuestra ayuda. Esos dos son un ejemplo de la solucion pero necesito que me pongais cual seria vuestro resultado, proximamente pondre el resultado real de este problema.

Etiquetes de comentaris: